EL MEU AVI JOSEP

No és que pugui recordar moltes coses del meu avi Josep Torrents perquè el vaig poder disfrutar poc temps (va morir massa aviat). Ell era tramviaire i estimava molt tots els seus néts. A mi se’m va endur un dia a viatjar en tramvia i recordo l’orgullós que es posava quan em presentava a als seus antics companys de feina. Com que era ex empleat de Tramvies de Barcelona, podia pujar de franc, igual que jo perquè era petit i no pagava. Aquell dia vam agafar un del tramvies de dos pisos (anomenats "amb imperial").

Recordo alguna anècdota viscuda amb ell, com aquell dia que va venir a casa per cuidar-nos (al meu germà i a mi) mentre la mare anava al mercat. Jo tenia un dit on m’havia sortit una mena de furóncol infectat i ell va treure una petita navalleta amb la que volia obrir-me’l i curar-me’l. Va ser tot un espectacle: jo corrent per tot el pis i ell empaitant-me, finalment no va poder-me enxampar.

Crec que el meu cosí Josep Torrents, també podria explicar moltes coses d´ell perquè varen viure plegats (al mateix pis, molt de temps), encara conservava un uniforme de tramviaire que era de vellut marró i se’l posava en alguna ocasió. No he esbrinat mai si el meu avi va ser cobrador o conductor. Dels tramvies de l’època sempre m´havia fet molta gràcia el que deien els rètols del cotxe: “PROHIBIDO EL FUMAR Y EL ESCUPIR EN EL INTERIOR DE LOS COCHES”. Això d’escopir, pel que sembla, era molt corrent perquè a quasi totes les sales d´espera hi havia unes escopidores de porcellana que a mi sempre m´havien estranyat.