A MONTSERRAT A PEU

Era una costum molt arrelada entre la joventud de la meva época, la de fer una sortida i anar a Montserrat a peu. jo ho vaig fer dues vegades, acompanyat amb el meus amics de la "Unió Excursionista de Catalunya" (UEC), la primera vegada, varem sortir de Barcelona i després de passar per Sant Feliú, Molins de Rei, Martorell, Esparreguera i Abrera, vam arribar a Monistrol de Montserrat, on es el inici i la estació del ferrocarril de cremallera que puja a Montserrat, que feia uns quants anys fora desmuntat per un accident molt dolorós on van morir un munt de persones, nosaltres varem aprofitar el traçat d´on ja havien sigut retirades les vies del cremallera, per pujar fins a dalt i no en vam tenir prou que varem decidir continuar, pujant al pic mes alt de la serra "Sant Geroni", recordo que es passaba per un punt que es deia "pas dels ocells" (paso de los pájaros), ja a dalt i després de fer un refrigeri ja no vam baixar a peu sino que vam agafar un ferrocarril aeri que existía, quasi un ascensor per la gran inclinació que tenía i des-de dins, veiem els escaladors pujant per la pared vertical de la muntanya, (ells encara s´ho feient mes dificil), aquest aeri, ja no existeix des-de fa molts anys que vá ser desmuntat (no se per qué), intentaré possar una foto de la ruta, (naturalment que no es meva, ni som nosaltres....qui surten en la foto, la he tret d´Internet), avui día ha sigut reinaugurat el cremallera, amb tracció eléctrica, supermodern i ara hi ha dos maneres de pujar al Monastí, el aeri de Monistrol a Montserrat i el renovat cremallera. Perdoneu les faltes d´ortografía, peró ja he dit moltes vegades que no en sé més.