L´AIGÜA DE DIPOSSIT

Encara que avui sembli incomprensible, existeixen algunes vivendes a Barcelona que no tenen comptador del aigüa de subministrament i es serveixen del sistema que havía vist a casa de la iaia (de la abuela) a dalt del terrat on hi havia un cuartet amb els quatre dipossits d´aigüa dels quatre pissos de la casa i a mí m´agradaba pujar i treure la tapa de zenc que els tapaba per veure com anava sortint un rajolinet d´aigüa continuament (era tant petit que quasi mai s´omplía el dipossit) si aixo passaba, hi havía un sobreixidor per on es perdía aquest sobrant d´aigüa.

Aquest últim dijous he anat a dinar amb la meva germana Cristina i m´ha dit que vá parlar fá pocs dies amb la tieta Carma (que encara viu en aquesta casa) y l´hi va dir que está molt preocupada perqué va tenir una avería al dipossit i van tenir que canviar´lo i l´hi van possar un de URALITA, lo qual la preocupa, pot ser que ella no sápiga que el perill de la uralita es la pols que es produeix quan es destrueix o quan es fabrique.

Jo, vaig treballar varis anys al servei médic de la URALITA, fent les radiografíes de tórax a tot el personal de la fábrica (mes de 1000 persones), als reconeiximents anuals per la silicosis, perqué el metge que hi havia es vá negar a fer´ho, despres, totes les radiografíes eren revisades per el pneumoleg, per que será que a mí m´agradaba mes fer les de las noies que las dels homes ? ?