Mostrando entradas con la etiqueta AIGÜA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta AIGÜA. Mostrar todas las entradas

lunes, 25 de octubre de 2010

L´AIGUA DE LITHINES

Pot ser que només els meus contemporanis com el Jordi o el Josep per exemple (de la familia) se n´enrecordin de la beguda que a l´hora de dinar, gastavem com a cosa sustitutiva a la "grasiosa" que degut a la penúria económica del temps de la postguerra, no ens podíem permetre tots els díes, anavem a comprar a la "tendeta", un sobret de lithines Gallina Blanca i feiem servir una ampolla de "grasiosa" plena d´aigua de la aixeta i hi posavem els polvets del sobre, tancavem la botella i es convertía en una beguda un xic espumosa que refredada amb un tros de gel comprat a cassa de la "Tresina" (10 o 15 centims), ens agradava molt.
Dins el sobre, i sortía un cromo (al igual que en tots els productes Gallina Blanca), que en feiem colecció en un gran álbum de tapes gruixudes i págines de cartulina gris fosc, encara recordo dos de la planes que es deien "Tipos populares" y "Amanecer en el puerto" amb unes fotos maravelloses (encara que molt petites).
Llástima que aquest álbum s´hagi perdut perqué era molt bonic, el meu germá Jordi diu que es pensava que el tenía jo, pero no, no........... jo no el ting.
Volía possar una foto del sobret tret de Internet, pero no n´hi trovat cap, tompoc he trovat la ampolla de grasiosa "La Perfección" que era la que feiem servir peró posso una de "La Casera" que es la que sempre hi ha hagut a Madrid, ara també n´hi ha a Barcelona i a tot arreu.
Segur que d´aquest tema no en savieu res perqué no l´heu conegut mai, l´aigüa de lithines, pero jo si.

martes, 8 de junio de 2010

L´AIGÜA DE DIPOSSIT

Encara que avui sembli incomprensible, existeixen algunes vivendes a Barcelona que no tenen comptador del aigüa de subministrament i es serveixen del sistema que havía vist a casa de la iaia (de la abuela) a dalt del terrat on hi havia un cuartet amb els quatre dipossits d´aigüa dels quatre pissos de la casa i a mí m´agradaba pujar i treure la tapa de zenc que els tapaba per veure com anava sortint un rajolinet d´aigüa continuament (era tant petit que quasi mai s´omplía el dipossit) si aixo passaba, hi havía un sobreixidor per on es perdía aquest sobrant d´aigüa.
Aquest últim dijous he anat a dinar amb la meva germana Cristina i m´ha dit que vá parlar fá pocs dies amb la tieta Carma (que encara viu en aquesta casa) y l´hi va dir que está molt preocupada perqué va tenir una avería al dipossit i van tenir que canviar´lo i l´hi van possar un de URALITA, lo qual la preocupa, pot ser que ella no sápiga que el perill de la uralita es la pols que es produeix quan es destrueix o quan es fabrique.
Jo, vaig treballar varis anys al servei médic de la URALITA, fent les radiografíes de tórax a tot el personal de la fábrica (mes de 1000 persones), als reconeiximents anuals per la silicosis, perqué el metge que hi havia es vá negar a fer´ho, despres, totes les radiografíes eren revisades per el pneumoleg, per que será que a mí m´agradaba mes fer les de las noies que las dels homes ? ?

sábado, 19 de abril de 2008

EL AGUA DE LOZOYA


Sobre el agua de Madrid, siempre ha habido una cosa incomprensible para mí en nuestra casa de la calle Luchana y era que había dos clases de agua, la de Santillana que era la de varios pisos de la finca y la de Lozoya que abastecía a los otros, además en el patio común había un grifo de una de ellas que decían que era la mas buena y muchos vecinos bajaban con garrafas a coger agua.
Quizás la explicación pueda ser que el antiguo dueño de la finca, era accionista de Aguas de Santillana y por esto pagábamos muy poco en los recibos del Canal de Isabel II que finalmente fué la empresa que gestionaba el suministro de agua en la capital.
En la calle Santa Engracia (muy cerca de Luchana), estaban las oficinas del Canal y hay un edificio muy característico del barrio que me parece que es un depósito.
Como ahora el tema que tenemos importante en Barcelona, es la falta de agua, me ha venido a la memoria esta pequeña historia.