Pot ser que només els meus contemporanis com el Jordi o el Josep per exemple (de la familia) se n´enrecordin de la beguda que a l´hora de dinar, gastavem com a cosa sustitutiva a la "grasiosa" que degut a la penúria económica del temps de la postguerra, no ens podíem permetre tots els díes, anavem a comprar a la "tendeta", un sobret de lithines Gallina Blanca i feiem servir una ampolla de "grasiosa" plena d´aigua de la aixeta i hi posavem els polvets del sobre, tancavem la botella i es convertía en una beguda un xic espumosa que refredada amb un tros de gel comprat a cassa de la "Tresina" (10 o 15 centims), ens agradava molt.
Dins el sobre, i sortía un cromo (al igual que en tots els productes Gallina Blanca), que en feiem colecció en un gran álbum de tapes gruixudes i págines de cartulina gris fosc, encara recordo dos de la planes que es deien "Tipos populares" y "Amanecer en el puerto" amb unes fotos maravelloses (encara que molt petites).
Llástima que aquest álbum s´hagi perdut perqué era molt bonic, el meu germá Jordi diu que es pensava que el tenía jo, pero no, no........... jo no el ting.
Volía possar una foto del sobret tret de Internet, pero no n´hi trovat cap, tompoc he trovat la ampolla de grasiosa "La Perfección" que era la que feiem servir peró posso una de "La Casera" que es la que sempre hi ha hagut a Madrid, ara també n´hi ha a Barcelona i a tot arreu.
Segur que d´aquest tema no en savieu res perqué no l´heu conegut mai, l´aigüa de lithines, pero jo si.


